Els peus de foto segueixen el diàleg de l'espectacle en ordre.
1– Vinga, xiqui; enganxa el cotxe que ens n’anem a treballar.Foto Santi Morató i Denis Calvarons2– Bé; a quina hora comencem? – Jo ja m’engegaria, que a la plaça ja es veu molta gent.3– Ara mateix els farem un concert a tots vostès! I aquí tenim dos barrets per recollir la voluntat.4– Al saxo hi ha el Domingo, el meu xicot! Al baix, el meu germà Antonio! I a la veu, la mateixa que els parla: la Socorro!Foto Oriol Wendenburg5– No es pot tocar al carrer si no tenen llicència. – Bé, bé… cinc minuts i marxem.6– Tranquils: nosaltres tirem endavant amb la música! Que el carrer és de tothom! I tant que sí!7El concert continua però, al darrere, la grua comença el desallotjament sense més avisos.Foto Jean Pierre Estournet8– Que ens enduen la casa, Socorrito! – Baixa, nen, que et mataràs!9– Jo no deixo anar la rulot, que és tot el que tinc! – Domingo! Que la Socorro ha marxat a l’ajuntament a veure com s’arregla això.Foto Santi Morató i Denis Calvarons10– Puja, Antonio, que tinc un pla! – Com vols que hi pugi, home!Foto Jean Pierre Estournet11– Ho has entès? Muntes un concurs, i després fas el que t’he dit. – Em fas pujar, i ara, torna a baixar! Ja t’ho dic jo, aquest pla no sortirà bé.12– Aquí tenim la guanyadora del concurs, que ha cantat molt bé! Així que et dius Marga? I el noi de negre, és el teu xicot? Doncs ara, Marga, t’asseus aquí en aquesta cadira, d’acord?Foto Jean Pierre Estournet13– Tu tranquil·la, que som bona gent.14– Estira fort, home! A veure si ens caurà la noia!Foto Oriol Wendenburg15– Però tu on vas? Si d’aquí no te’n pots escapar! Tu et quedes ben quieta fins que això s’acabi!Foto Oriol Wendenburg16– La noia és un ostatge, queda clar? Passarà amb nosaltres les mateixes vicissituds fins que ens baixin. O sigui que el xicot ja es pot anar movent per resoldre la situació!Foto Oriol Wendenburg17– Jo m’enfilo a la teulada per vigilar.Foto Jean Pierre Estournet18– Domingo, faig un cafè. En voldràs? – I tant. Me’l puges aquí a la terrassa.19BOOOOM!Foto Jean Pierre Estournet20– Però què has fet, Antonio? – Jo no he fet res! Que ha explotat el gas!Foto Jean Pierre Estournet21– On és l’ostatge? No em diguis que ha caigut! – No; és aquí, darrere la butaca, que s’ha espantat.22– Tranquil·la, Marga; et trauré d’aquí. – I aquest, com ha pujat? – Per la corda de la cadira… És que és el xicot de la noia.Foto Jean Pierre Estournet23– D’aquí no es mou ningú! Tu, passa cap aquí! I el xicot, ja l’arreglaré jo!Foto Oriol Wendenburg24– Deixi-la baixar, sisplau. Li repeteixo que jo em quedo al seu lloc. – Què fem, Domingo? Em sents, des d’aquí dalt? – Amb tu ja no m’hi parlo. L’has defensat, oi? Doncs te l’entens tu. – És que per poc el mates, home!Foto Jean Pierre Estournet25– Però què fas? – Deixi que la baixi, sisplau! – Aparta’t d’aquí, que la pugem! – No, no; la baixem! – La pugem, la pugem, t’ho dic jo!Foto Joël Verhoustraeten26– Ajudi’ns! Sisplau, facin alguna cosa! – Calma’t, home. Entra, que cauràs.Foto Oriol Wendenburg27– Salta, Marga! Salta, escapa’t!Foto Francesc Montserrat28– Els has deixat escapar, tio! Tots dos! – No em deixis anar, Domingo!Foto Oriol Wendenburg –29– Mira’ls! Allà van! Desagraïts! Ni mica de solidaritat!Foto Jacques Philippot30– No els facis cas. Anem-nos-en, sisplau.Foto Santi Morató i Denis Calvarons31– Però quin desastre! Fins i tot la tele heu rebentat! – Nosaltres, no! Ha estat una explosió, Socorrito! – Porto l’oncle Genaro, a veure si ens pot ajudar.Foto Jean Pierre Estournet32– Compte, home! Una mica de respecte, que l’oncle Genaro és tot un senyor! – Però el vols pujar, oi?33– Aquests dos no es poden deixar sols, oncle. Ens hem quedat sense res! – Tranquil·la, nena, que jo us munto aquí una tómbola en un tres i no res.Foto Jean Pierre Estournet34– Gràcies, gràcies a tots! Llaunes de conserva, un pernil, i fins i tot una pantalla plana! Aquesta família no oblidarà mai la generositat de tots vostès!Foto Jean Pierre Estournet