TRAJECTÒRIA : 1981 / 1996 … 2012

.

Trapezi i humor

Al 1980, en Jordi i l’Adelaida es coneixen dalt del trapezi. Munten el seu primer duo al Circ Cric, treballant tant el rigor tècnic com l’humor dels personatges.

 

.

.

Treatre còmic d’acció aèria

Al 1981 funden la companyia Circ Perillós i experimenten amb la fusió de circ i teatre. Després d’uns inicis parodiant el format de números tradicionals, elaboren espectacles on les tècniques acrobàtiques alimenten aventures inspirades a les vinyetes del còmic, amb guions cada vegada més complexos: Circ Cumstància (1984), Ulaanbatur! (1986) i Volàtil (1988).

 

.

.

 

 

 

Teatre acrobàtic

En una segona etapa, Perillós envaeix l’espai urbà partint d’històries quotidianes que son portades fins a situacions extremes. Als espectacles És aquest ocell una rulot? (1991) i El veí­ del balcó (1994), utilitzen el seu bagatge acrobàtic per jugar amb l’humor i el suspens, posant en evidència els excessos humans i buscant el posicionament de l’espectador.

 

.

.

Circ Literari

La necessitat de canvis porten en Jordi i l’Adelaida a dissoldre el Perillós, i formen equip (ell a la direcció i ella al guió) a dues coproduccions entre el Circ Crac i el Mercat de les Flors. A Miratges, Mentides i Misteris (1997) introdueixen el text com a element poètic per dotar la imatge de contrasentits. A La Nit de les Mil Llunes (1998) entrellacen imatges oníriques amb diàlegs trepidants.

 

.

.

.

 

Narrativa visual

Utilitzar tècniques de circ com a eina per transmetre idees continua sent la recerca principal. La Terra és Blava com una Taronja (2000) escrita i dirigida per l’Adelaida, amb en Jordi a la direcció musical i a l’escenografia, tracta de la immigració. Circ i teatre es conjuguen amb ombres i projeccions per contraposar conceptes.

 

.

.

 

Relats multimèdia

A banda de col·laborar amb d’altres companyies, l’Adelaida escriu el guió i en Jordi la música del seu muntatge El Mico Número Cent (2006), on els personatges entren i surten de la pantalla realitzant un retrat humoristic de l’ànima sota els efectes de la publicitat, amb vídeo-art i música en directe.

 

.

.

 

Narracions amb veu i saxo

Des del 2000 fins al 2012, en Jordi i l’Adelaida giren amb dos repertoris de narracions -Dones sense por, i Heroïnes quotidianes- escrites per ella i amb música d’ell, que presenten en un duo de veu i saxo sota el nom de Delícies.

 

Trapecio y humor

En 1980, Jordi y Adelaida se encuentran en el trapecio. Montan su primer dúo en el Circ Cric, trabajando tanto el rigor técnico como el humor de los personajes.

 

 

 

 

 

 

 

Teatro cómico de acción aérea

En 1981 fundan la compañía Circ Perillós con la que experimentan la fusión entre circo y teatro. Tras unos inicios parodiando el formato de números tradicionales, elaboran espectáculos en los que las técnicas acrobáticas alimentan aventuras inspiradas en las viñetas del cómic, con guiones cada vez más complejos: Circonstancia (1984), Ulaanbatur! (1986) y Volátil (1988).

 

 

 

 

 

Teatro acrobático

En una segunda etapa, Perillós invade el espacio urbano partiendo de historias cotidianas que son llevadas hasta situaciones extremas. En los espectáculos ¿Es ese pájaro una rulot? (1991) y El vecino del balcón (1994), utilizan su bagaje acrobático para jugar con el humor y el suspense, poniendo en evidencia los excesos humanos y buscando el posicionamiento del espectador.

Circo Literario

La necesidad de cambios llevan a Jordi y a Adelaida a disolver el Perillós, y forman equipo (él a la dirección y ella al guión) en dos coproducciones entre el Circ Crac y el Mercat de les Flors. En Miratges, Mentides y Misteris (1997) introducen el texto como elemento poético para dotar a la imagen de contrasentidos. En La Noche de las Mil Lunas (1998) enlazan imágenes oníricas con diálogos trepidantes.

.

 

Narrativa visual

Utilizar técnicas de circo como instrumento para transmitir ideas continúa siendo la investigación principal. La Tierra es Azul como una Naranja (2000) escrita y dirigida por Adelaida, con Jordi a la dirección musical y a la escenografía, trata de la inmigración. Circo y teatro se conjugan con sombras y proyecciones para contraponer conceptos.

 

 

 

Relatos multimedia

Paralelamente a su colaboración con otras compañías, Adelaida escribe el guión y Jordi la música de su montaje El Mono Número Cien (2006), en el que los personajes entran y salen de la pantalla realizando un humorístico retrato del alma bajo los efectos de la publicidad, con video-arte y música en directo.

 

 

Narraciones con voz y saxo

Entre el 2000 y el 2012, Jordi y Adelaida giran con dos repertorios de narraciones -Mujeres sin miedo, y Heroínas cotidianas- escritas por ella y con música de él, que presentan en un dúo de voz y saxo bajo el nombre de Delicias.

Trapèze et humour

En 1980, Jordi et Adelaida se rencontrent sur le trapèze. Ils montent leur premier duo au Circ Cric, dans lequel ils travaillent autant la rigueur technique comme l’humour des personnages.

 

 

 

 

 

Théâtre comique d’action aérienne

En 1981, ils fondent la compagnie Circ Perillós et entament leur recherche de fusion entre cirque et théâtre. Ils commencent par des parodies de numéros traditionnels, puis élaborent des spectacles où les techniques acrobatiques nourrissent des aventures inspirées de la Bande Dessinée, avec des scénarios de plus en plus complexes : CirConstance (1984), Ulaanbatur ! (1986) et Volatil (1988)

 

 

 

 

 

Théatre acrobatique

En une seconde étape, Perillós envahit l’espace urbain en partant d’histoires quotidiennes qui sont menées jusqu’à une situation extrême. Dans les spectacles Drôle d’oiseau ! (1991) et Le voisin du balcon (1994), ils utilisent leur bagage acrobatique pour combiner l’humour et le suspens. Les acteurs mettent en évidence les excès humains et cherchent le positionnement des spectateurs.

Cirque Littéraire

Le besoin de changement mènent Jordi et Adelaida à dissoudre le Perillos. Ils continuent à travailler en équipe (elle au scénario, lui à la mise en scène) dans deux coproductions entre le Circ Crac et le Mercat de les Flors. A Mirages, Mensonges et Mystères (1997) ils introduisent le texte en tant qu’élément poétique pour doter l’image de contresens. Dans La Nuit des Mille Lunes (1998) ils enlacen des images oniriques avec des dialogues trépidants.

 

 

 

.

 

Récit visuel

Utiliser des techniques du cirque comme instrument pour transmettre des idées continue d’être leur recherche principale. La Terre est Bleue comme une Orange (2000) écrite et mise en scène par Adelaida, avec Jordi à la direction musicale et à la scénographie, porte sur l’immigration. Cirque et théâtre se conjuguent avec des ombres et des projections pour confronter différent concepts.

 

 

 

Récits multimédia

En parallèle à leur collaboration avec d’autres compagnies, Adelaida écrit le scénario et Jordi la musique de leur montage Le Singe Numéro Cent (2006), où les personnages entrent et sortent de l’écran pour réaliser un portrait humoristique de l’âme sous les effets de la publicité, avec de l’art-vidéo et de la musique en direct.

 

 

Narrations pour voix et saxo

Entre 2000 et 2012, Jordi et Adelaida tournent avec deux répertoires de narrations -Femmes sans peur, et Héroïnes quotidiennes- écrites par elle et avec de la musique à lui, qu’ils présentent en un duo de voix et saxo sous le nom de Delícies.[/wptab]